ORIENTACIÓ A 4t d'ESO. CURS 2008-09

En acabar 4t d'ESO tens algunes opcions:

1. Cursar BATXILLERAT: És una formació acadèmica amplia que et prepara per a la Universitat o per cursar un Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS). Aquesta opció exigeix més esforç d'estudi que a l'ESO.
2. Cursar CFGM (Cicle Formatiu de Grau Mitjà): Són estudis més pràctics, que et preparen per a un ofici o professió. Aconsellable als alumnes que tenen clar la professió que voldríen exercir o prefereixen una formació més pràctica. Des del CFGM es pot accedir a CFGS fent una prova d'accès i si vols pots arribar a accedir a la Universitat.

* Si no has obtingut el Graduat de l' ESO:

• Pots inscriure't a un Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI) o PTT.
  
• Presentar-te a les proves d'accès a CFGM (Cicle Formatiu de Grau Mitjà).
• Fer un curs Professional Ocupacional a l'INEM.
• Inscriure't a l'Escola Taller.
• Inscriure't a Treballem per a la Formació (TxF).
• Estudis no reglats.
• Buscar feina (opció poc aconsellable perquè no tens la formació suficient i et serà difícil trobar-la).

Per obtenir més informació podeu consultar

• El Departament d'Orientació (Aula 108).
• El tutor o tutora.
• Adreces d'interès:

El portal edu365.cat,
la pàgina web del Departament d'Educació www.gencat.cat/educacio,
www.xtec.cat/fp/art/informacio.htm
www.kekiero.es
l'Àrea d'Orientació de Formació professional del Departament d'Educació
(telèfon 935 516 900).

COM AFRONTAR ELS PRIMERS DIES DE CLASSE

Tant el primer dia de classe com les primeres setmanes tenen molta importància perquè és quan es genera l'imatge que els alumnes tindran del professor/a i de les diferents matèries. Podríem tenir en compte els aspectes següents:

• Començar amb la presentació i demanar a cada alumne/a presenti al seu/seva company/a i digui quelcom d'ell/a (a 1r d'ESO l'escola d'on vénen, a la resta de cursos què li agrada...)
• El/la professor/a pot, si ho desitja, marcar un distanciament amb l'alumne per afirmar la seva autoritat (gest, actituds, dirigir-se de vostè...), a pesar que més tard el nivell de contacte personal mostri interès per l'alumne com a persona.
  
• Presentació del marc general on es troba: estar en un IES significa: Institut: lloc on treballen professors/es i alumnes al 50%, un treball en equip entre professor i alumne i que les dues parts han de funcionar. Ensenyament i aprenentatge van units. S'ha de formar en coneixements, com persona i com a professional de l'estudi utilitzant tècniques adequades. Secundària implica una major responsabilitat perquè se és més gran. Explicar que l'IES té unes finalitats educatives i parlar del RRI on es recullen drets i deures.
• Normes d'aula: forma del tracte (cortesia, no cridar,no fer ús de paraulotes, alçar la mà per preguntar, respectar el torn de paraules...)
  
• Materials necessaris per a l'assignatura.
• Donar pautes per a la presentació dels exercicis i treballs: posar la data, copiar o no els exercicis, més espai entre un dia i l'altre, títols, marges... La manera com es valorarà la presentació. Insistir molt especialment a 1r d'ESO.
  
• Manera d'organitzar les classes. Com es treballarà i es repartirà el temps.
  
• Presentació general de la matèria: Nombre d'unitats didàctiques i com es distribuiran. Objectius que es pretenen aconseguir, manera d'avaluar, aspectes que es tindran en compte en la valoració dels aprenentatges i de les actituds... (S'hauríen de valorar actituds positives i actituds negatives)
  
• Plantejar les tècniques de treball que s'utilitzaran (resums, mapes conceptuals, esquemes, treballs de recerca en forma individual o cooperativa...) A 1r d'ESO aquesta tasca haurà de ser més lenta.
  

• Com es controlarà la disciplina (Comissió dins de l'assamblea de classe, anotacions en un llibre d'incidències... Possibilitat d'acudir en cas de conflicte entre ells al Servei de Mediació per resoldre problemes de forma pacífica i amb el diàleg).
  

DURANT LES PRIMERES SETMANES

• Treballar donant pautes a unes rutines que més tard es poden modificar. (Salutació i sense comentaris començar seguint un ordre: temps per a explicar, temps per a que treballin, temps per a corregir... Temps per a treballar, temps per a revisar el treball colectivament presentant-lo a la resta...)
  
• Portar molt ben preparada la classe i els materials necessaris i evitar així temps "morts" al començament o al final de la classe perquè poden ajudar a la indisciplina.
  
• No donar per suposat que es coneixen les normes i insistir reiteradament en les mateixes.
• Recordar envers les conductes negatives de manera preventiva (per ex. quan un/a professor/a es dirigeix als alumnes s'ha d'escoltar, incidir que per a participar s'ha d'aixecar la mà...
• Tallar lo més aviat possible les males formes i les conductes agressives perquè es contagien. Preferible abans de "sermonejar" llargament, citar a l'alumne/a per parlar amb ell/a quan la classe hagi finalitzat exigint-li una explicació de la seva actitud amb respecte, d'aquesta manera no donem peu a que la nostra autoritat es tiri per terra.
  
• És important dirigir-se als alumnes pel seu nom i demanar que ells facin el mateix. (Eliminar el terme genèric de mestre-a)
  
• Ser models de puntualitat i bones formes.
  
• Importància del coneixement del RRI i treballar sobre ell a nivells molt bàsics perquè són alumnes que necessiten referències, (molt especialment a 2n i 3r d'ESO que és on estaran els problemes més greus de comportament).
  
• La importància de coordinar accions i criteris quan a normes i exigències i elaborar amb els alumnes les normes d'aula amb els punts comuns en tots els cursos. La possibilitat de fer, si considerem necessari, un document que reculli les línies generals acordades per l'Equip.
  
• Masticar xicle: Sí-No Les sortides al bany durant la classe: Sí-No Anotació sistemàtica dels retards: Sí-No
  
• Exigir la posta en pràctica de normes de cortesia: saludar, acomiadar-se, demanar permís per entrar... Considerar com a falta les conductes passives quan el treball a classe i posar un parte: Sí-No
  
• Coordinar, especialment al primer cicle, el que exigirem als alumnes. Tipus de llibreta, bolígrafs, llapis, regle... que han d'utilitzar. Presentació. Tècniques que exigirem en el treball dels alumnes: resums, esquemes, treballs de recerca realitzats a mà o escrits a l'ordinador...
  
• Totes o parts d'aquestes actuacions haurien de ser consensuades a les reunions de RED de manera que estigui una tasca constant i coordinada entre tots/es els/les professors/es que imparteixen classe al grup i l'acció educativa sigui productiva.
  

CONSULTA OBERTA

Dins del Programa "Escola i Salut" tots/es els/les alumnes del nostre centre poden gaudir d'una Consulta Oberta atesa per la infermera Mª Jesús Segura.
TIPUS DE CONSULTES:
- Diversos temes de salut ( per ex.: drogodependència, sexualitat - anticonceptius,etc.- hàbits alimenticis, higiène, ansietat, conductes amb risc... i molts altres).

És una consulta totalment CONFIDENCIAL, sempre que no hagi risc en la vida.

DIA: DIMARTS.
HORARI: de les 11h. a 13h.
LLOC: Espai de Visita de Pares.

Esperem les vostres consultes i poder ajudar-vos en tot el que us pot resultar un problema que no sabeu com solucionar, donar-vos informació, la possibilitat de poder ajudar a altri que està en un problema...

Per més informació podeu dirigir-vos al Departament d'Orientació (Aula 108).

REFLEXIÓ ...

Us regalo la contemplació d'aquesta flor i una reflexió per ajudar-nos a millorar la convivència:
"Aprendre a viure amb respecte i amb democràcia ens portarà a una convivència tan radiant i perfecta com aquesta flor..."

DIÀLEG AMB ELS PARES.

En la vida de totes les famílies existeixen conflictes entre pares i fills que es resolen de la millor manera possible.
OBSTÀCULS PER AL DIÀLEG:
L'en fadament i ressentiment.
L'orgull i la necessitat de que sigui la nostra opinió o els nostres desitjos que estiguin presents sobre els d'altres persones.
El desig de venjança en situacions del passat.
La necessitat de que et demanin disculpes.
Pensar que portem raó i que els altres estan equivocats.
Quan existeix un conflicte normalment les dues parts desitgen resoldre'l.

FORMES D'APROXIMAR-SE A LA RESOLUCIÓ D'UN CONFLICTE.

. Abans d'iniciar el diàleg.
Per a que la situació canvie, deus canviar primer tu.
Pensa que part del teu comportament, de les teves actituds o dels teus rols impedeixen arribar a un enteniment amb els teus pares: l'ús de repropieses amb comparacions amb la situació d'altres amics/es, crits i portades, arribar per damunt de l'horari marcat pels teus pares...

Observa't i analitza't quines són les teves necessitats,però també problemes del passat que no han quedat resolts i que fan que segueixi un ressentiment i apareguin comportaments que estan convertint el conflicte més difícil.

Posa't al lloc dels teus pares i tracta d'imaginar com te sentiries si fossis pare/mare de família, quines coses t'angoixarien o et preocuparien, de quina manera com a pare o mare tractaries de resoldre el conflicte. Mirant situacions des del punt de vista dels teus pares, t'ajudarà a entendre'ls.

Considera les raons per les que han ocorregut males interpretacions.

Analitza les avantatges que té el dialogar i resoldre la situació.

. Mentres dura el diàleg

Inicia el diàleg quan l'ambient familiar estigui lliure de tensions i que els teus pares estiguin relaxats.

Expressa les teves idees amb bons modals. Evita els crits i crear un clima de repropieses.

Escolta el punt de vista dels teus pares. Accepta que puguin veure la situació diferent a com tu ho veus.

Si veus que estàs a punt d'enfadar-te, demana un momemt de descans i afronta el diàleg quan estiguis més tranquil. També pots canviar, senzillament, el tema de conversa amb aspectes que siguin menys conflictius.

Si te n'adones que la preocupació dels teus pares és saber on estàs, truca'ls amb el teu mòbil de tant en tant i els informes.

RECORDA QUE HAS D'OFERIR ALGUNA COSA A CANVI DEL QUE HEU ACORDAT
(Més col.laboració en les tasques de casa, puntualitat...)

SI FALTES ALS TEUS COMPROMISOS, PERDRÀS PART DE LA SEVA CONFIANÇA I ET DONARAN MENYS LLIBERTAT.

Tema transversal: Escola i salut.

Objectius:
Reflexionar sobre les conseqüències que pot portar el mantenir relacions sexuals.
Activitats:
Text: Cas de la noia enamorada.
Una amiga em diu que està embarassada del seu noi i que, com se n’assabentin els seus pares tindrà un problema molt gros. Em pregunta si jo conec algun metge de confiança que li pugui provocar un avortament. Jo…
Temps: 20-30 minuts.

1. Formar grups de 4 alumnes. Un alumne llegirà el text als altres. Altre alumne farà de secretari i realitzarà un petit guió resumint les opinions dels membres del grup. Un tercer alumne farà de portaveu i exposarà l’opinió dels membres del seu grup envers el que s’ha llegit. Un quart alumne farà d’observador i anotarà el comportament dels membres del seu grup.
Passat el temps es seguirà un mateix ordre amb tots els grups:

- L’observador del grup llegirà les notes realitzades sobre el funcionament del grup.
- El portaveu del grup exposarà les opinions del grup envers el que s’ha llegit davant de la resta.

2. Preguntes per fomentar el diàleg en petits grups o al grup-classe:

- El cas pot ser real?
- Com reaccionaries davant d’una situació com aquesta?
- Com reaccionarien els teus pares?
- Creieu que s’han de demanar aquestes proves per demostrar l’amor o que aquesta actitud és pur egoisme per part del noi?
- És veritat que si portes preservatiu se’t considera una noia “fresca” disposada a tot?
- Un embaràs a l’adolescència, et canvia la vida? Explica per què?
- Conseqüències de deixar a una noia embarassada (per a nois)
- Conseqüències de quedar-te embarassada (per a noies)
- A quin membre de la parella provocarà més dificultats? A la noia, al noi o a ambdós?
- Com solen reaccionar , en general, les famílies davant d’embarassos imprevistos?
- Quines solucions solen donar a la parella quan sorgeix aquest problema?
- Què passa si la noia no té parella i s’ha quedat embarassada de relacions esporàdiques?

Podem finalitzar amb un debat.
Temes possibles a tractar:
. Relacions sexuals completes amb l’altre sexe durant l’adolescència.
. Anticonceptius en les relacions sexuals.
Una part de la classe defensarà arguments a favor i l’altra part en contra.
. Avortament.
Una part de la classe defensarà arguments a favor i l’altra part en contra.

EL PROCÉS DE MEDIACIÓ

* EL CONFLICTE
- Esbrinem qui ha sol.licitat la mediació.
- Parlem per separat amb els protagonistes del conflicte.
- Expliquem què és la mediació i què fan els mediadors.
- Convidem a anar a la mediació.
- Mostrem empatia, amabilitat i respecte envers els altres.
- Valorem si el conflicte és o no és mediable.

* INICIAR LA MEDIACIÓ
- Ens preparem els mediadors.
- Preparem la sala.
- Rebem les persones en conflicte.
- Creem un clima de confiança.
- Recordem el funcionament de la mediació.
- Expliquem les normes bàsiques.
- Preguntem a cada persona si n'accepta les normes.

* COMPARTIR PUNTS DE VISTA
- Preguntem què ha passat i com els afecta.
- Parafrasegem: si ho entenc bé, dius que... correcte?
- Aclarim: pots ampliar aquesta informació?
- Vetllem perquè es respectin les normes.

* IDENTIFICAR INTERESSOS
- Passem de posicions a interessos.
- Explorem altres aspectes del conflicte.
- Els demanem que es posin l'un al lloc de l'altre.
- Preguntem a cadascú què necessita per canviar la situació.
- Definim la situació conjuntament.

* CREAR OPCIONS
- Subratllem la interdependència i visualitzem el futur en comú.
- Expliquem el funcionament de la pluja d'idees.
- Seleccionem les propostes més interessants.
- Avaluem les diferents alternatives.
- Animem a cooperar.
- Promovem la voluntat de posar-se d'acord.
- Fem un caucus, si cal.

* FER PACTES
- Fem un pla de treball detallat.
- Demanem a cadascú que ens resumeixi el pla.
- Preguntem si creuen que funcionarà.
- Preguntem si ho troben just.
- Complimentem el full de memòria de la trobada.
- Acordem una data per fer un seguiment.
- Fem una encaixada de mans.

* TANCAR LA MEDIACIÓ
- Revisem el grau de compliment dels acords.
- Valorem en quin moment es troba el conflicte.
- Donem l'oportunitat d'introduir-hi millores.
- Preguntem què han après d'aquest conflicte.
- Signem el full de memòria de la mediació.

Font: Temps de Mediació. M.Carme Boqué i Torremorell